Fa temps que
“tots” hem sentit parlar d'en Howard Gadner i de la teoria de les
intel·ligències múltiples. Crec que podem afirmar, sense por a equivocar-nos,
que és una teoria majoritàriament acceptada pels docents. Malgrat això, les
nostres escoles en lloc de potenciar les capacitats i els talents individuals
dels alumnes, el que fan es uniformitzar la seva formació seguint un currículum
molt rígid. És absurd que tots els alumnes aprenguin de la mateixa manera!
El nostre sistema
escolar prioritza de manera evident dos tipus d'intel·ligència: la
lògica-matemàtica i la lingüística. És per aquest motiu que el camí cap a
l'educació personalitzada està ple d'obstacles.
En acceptar els
diferents talents dels alumnes, podem ensenyar a partir de les seves
possibilitats i els seus interessos, permetent el màxim desenvolupament de la
capacitat o de les capacitats en les quals destaca.
L'objectiu és que
els alumnes puguin fer servir a la vida quotidiana el coneixement adquirit a
l'escola, despertar inquietuts que els portin a fer aportacions rellevants a
la societat per fer-la millor.
Per aconseguir
una educació basada en la teoria de les intel·ligències múltiples cal que:
- Els
programes i els horaris escolars siguin molt més flexibles.
-
L'escola,
en general, i les aules, en particular, tinguin una nova arquitectura que permeti
un aprenentatge personalitzat.
-
Focalitzem
l'ensenyament en els alumnes particulars i no en el grup classe.
-
Els
sistemes d'avaluació canviïn radicalment.
-
Les
TIC estiguin plenament present en tot el procés d'aprenentatge.
Tot aquest procés
s'ha de fer amb molt de seny i molta formació dels docents, sinó correm el
perill d'acabar etiquetant erròniament els alumnes i, per tant, limitant les
seves possibilitats de desenvolupament personal i social.
