Hamburgueses per llibres: una metàfora cruel

Avui, 8 de gener de 2013, els diaris catalans publiquen que Mc Donald's ocuparà el local de la mítica llibreria Catalònia, que ha hagut de tancar després de gairebé noranta anys al servei de la cultura.

Quina metàfora de la situació del nostre país!!!!

Canviem llibres per hamburgueses, canviem cultura per menjar ràpid, el pensament profund, que representen els llibres, pel pensament efímer, que representa el menjar ràpid.

En realitat, estem canviant un espai de construcció d'identitat nacional catalana per un espai que representa com pocs els valors de la globalització.

Quin reflex de la situació de la cultura i l'educació al nostre país!!!!

Cada dia tenim menys cultura i menys educació (menys recursos per oferir a les persones una cultura i una educació de qualitat). Si no hi posem remei, perdrem la nostra identitat, allò que ens defineix com a individus i com a membres d'un grup.

Si optem per retallar indiscriminadament allò que és essencial (sanitat, educació, cultura, serveis socials), acabarem tots menjant hamburgueses en lloc d'escudella, acabarem sense pensament crític i sense identitat.

En defensa de l'educació i la llengua catalana

L'atac injustificat i salvatge a la nostra educació i la nostra llengua ha despertat un munt de sentiments i de protestes. Un bon amic i admirat professional de l'educació i l'edició, en JOSEP ANTON VIDAL, ho ha dit amb aquestes boniques paraules que expressen el sentiment de tot un poble i que no necessiten de cap altre comentari:

 

Direm els mots

Diré els meus mots, lentament, un a un,

com una lletania, en la penombra,
com qui passa un rosari, reverent,
a la vora del foc, en la nit freda,
amb la boina a la mà, vora el caliu
que a poc a poc s'apaga, i crema encara.
I els diré cap endins, com empassant-me'ls;
en cercaré els sabors, tots els sentits,
l'ànima, el si profund,
l'origen i la història,
i les veus que els han dit... I em faré poble.
I, poble, m'alçaré contra vosaltres
que ens voleu matar els mots, la llengua, l'ànima.
Sé bé qui sou i sé prou d'on veniu,
sé la dèria que us guia, sé on aneu.
Conec la vostra història...
No ens podreu pas, sabeu?, no ens podreu pas.
Ens voleu ajupits, humiliats,
i ens alçarem un cop, mil cops si cal...
Ens direm l'un a l'altre els mots. Si cal,
els aprendrem de nou... I ens faran poble.
I no ens podreu, sabeu?, no ens podreu pas.
Mentre el pou sigui pou, la casa casa,
mentre el foc sigui foc i l'arbre arbre,
i sigui vent el vent, la terra terra,
i la sang sigui sang, la lluita lluita,
i l'amor sigui amor..., no ens podreu pas.
Traieu-vos-ho del cap. No ens podreu pas.

Josep A. Vidal

B., 4-12-2012

No hi ha dos alumnes iguals: Educació múltiple?

“La Belén Esteban no és ni més ni menys intel·ligent que l'Eduard Punset, les seves intel·ligències pertanyen a àmbits diferents.”

Fa temps que “tots” hem sentit parlar d'en Howard Gadner i de la teoria de les intel·ligències múltiples. Crec que podem afirmar, sense por a equivocar-nos, que és una teoria majoritàriament acceptada pels docents. Malgrat això, les nostres escoles en lloc de potenciar les capacitats i els talents individuals dels alumnes, el que fan es uniformitzar la seva formació seguint un currículum molt rígid. És absurd que tots els alumnes aprenguin de la mateixa manera!

El nostre sistema escolar prioritza de manera evident dos tipus d'intel·ligència: la lògica-matemàtica i la lingüística. És per aquest motiu que el camí cap a l'educació personalitzada està ple d'obstacles.

En acceptar els diferents talents dels alumnes, podem ensenyar a partir de les seves possibilitats i els seus interessos, permetent el màxim desenvolupament de la capacitat o de les capacitats en les quals destaca.

L'objectiu és que els alumnes puguin fer servir a la vida quotidiana el coneixement adquirit a l'escola, despertar inquietuts que els portin a fer aportacions rellevants a la societat per fer-la millor.

Per aconseguir una educació basada en la teoria de les intel·ligències múltiples cal que:

-       Els programes i els horaris escolars siguin molt més flexibles.

-       L'escola, en general, i les aules, en particular, tinguin una nova arquitectura que permeti un aprenentatge personalitzat.

-        Focalitzem l'ensenyament en els alumnes particulars i no en el grup classe.

-        Els sistemes d'avaluació canviïn radicalment.

-        Les TIC estiguin plenament present en tot el procés d'aprenentatge.

Tot aquest procés s'ha de fer amb molt de seny i molta formació dels docents, sinó correm el perill d'acabar etiquetant erròniament els alumnes i, per tant, limitant les seves possibilitats de desenvolupament personal i social.

L'educació a Catalunya: Estem a un pas del conflicte social?

No és fàcil fer prediccions, però de vegades les dades ens porten a extreure conclusions que ens poden fer veure cap a on va el futur i així poder dissenyar polítiques que intentin revertir la situació. M'explico.

A l'informe Educació avui. L'estat de l'educació a Catalunya (2011), elaborat per la Fundació Jaume Bofill (@FundacioBofill), hi podem constatar que:

-       Tenim un 26% d'abandonament educatiu prematur.

-       Un 21'9% de la població de 16 a 24 anys ni estudia ni treballa.

-       La taxa de graduació a l'ESO entre la població no espanyola es només del 58'7% .

-       La taxa d'atur entre la població de 16 a 24 anys era el 2n trimestre de 2012 del 51'6% .

Les dades són molt preocupants i, el que encara és més perillós, l'augment de les retallades en benestar social pot portar a un progressiu i imparable empitjorament. Pot conduir aquesta situació a l'esclat de conflictes socials? Hi podem establir un paral·lelisme amb la violència entre els joves dels barris marginals de París? No puc donar una resposta taxativa, però es poden analitzar alguns indicadors.

En Jaume Funes (@JaumeFunes) destaca quatre situacions de vida i educació que poden portar cap a la inadaptació, la marginació, el conflicte. I que tenen plena vigència en la situació actual:

1.    Créixer en condicions de dificultat, en època de crisis, formant part dels sectors socials més desfavorits.

2.    Estar afectat per les crisis i els canvis en els sistemes de socialització: família, escola, món laboral.

3.    Passar per un moment evolutiu especialment complex (adolescència).

4.    Patir alguna o algunes problemàtiques personals. El fracàs escolar pot esdevenir fracàs social, ús de drogues...

Just uns dies abans del 25 de novembre de 2012, quan es produiran unes eleccions fonamentals pel futur de Catalunya, voldria dir a qui resulti guanyador/a que no oblidi que una veritable lluita contra la corrupció i les polítiques d'abús d'influència i malversació de fons públics evitaria més retallades de partides pressupostàries que poden fer més gran l'escletxa entre grups socials. Quant més gran sigui aquesta escletxa, més possibilitats de conflicte social.

Demano que no es tanquin els ulls davant la realitat social que ens envolta, perquè això pot tenir conseqüències que poden afectar a les properes generacions. La situació de l'educació a Catalunya ha de canviar, les dades demostren que no està en un bon moment.

Futur honorable president/a de la Generalitat: invertir en una educació de qualitat per tothom és invertir en el futur del país.

Adéu a la immersió lingüística a les escoles balears

Fa uns dies vaig rebre aquest correu electrònic de la Bel Mestres, una bona amiga de Mallorca preocupada per la situació de les escoles a les Balears:

 “Adéu a la immersió lingüística, aquest curs varen posar en marxa, la lliure elecció de llengua a infantil i 1er cicle, únicament un 12% de pares varen triar el castellà com primer ensenyament, idò com no ha sortit com ells volien ara per decret.

A les famílies, únicament ens volen quan els interessa a ells, si jo, com a mare, puc decidir el projecte lingüístic del centre, perquè com a mare no puc estriar el menjador que vull, perquè no puc estriar els llibres de text o el material digital, perquè no puc estriar l'horari del centre. Dins el consell escolar no hi ha la mateixa representació percentual de pares i mares, com la resta, sempre perdem les votacions... i més coses.”

Sembla evident el que des del PP entenen per “españolizar” als alumnes de les escoles dels països catalans, oi? Sembla clar que és no cosa del “senyor” Wert sinó una política de partit, una estratègia de manipulació i despropòsit. Política i sentit comú semblen conceptes oposats.

Segons l'esborrany del decret de trilingüisme del govern balear s'acaba l'immersió lingüística en favor d'una presència més important del castellà. Per fer l'ensenyament en català, els centres escolars hauran de fer una votació i caldrà que el 65% dels pares i mares (del total del cens de matriculats) votin a favor.

Per aquells que vulgueu ampliar la informació, us deixo l'enllaç d'un article del Diari de Balears:

http://dbalears.cat/actualitat/balears/educacio-presenta-esborrany-del-decret-fara-tornar-escola-bilingue.html

Per si un cas, com diuen a Castella: “Cuando las barbas de tu vecino veas cortar, pon las tuyas a remojar”... Potser podem començar a fer-ho el proper dia 25 de novembre.

Cap a on ha de mirar l'educació a Catalunya?

Segurament, i això no té cap valor estadístic, molts de vosaltres heu contestat a la pregunta del títol de manera immediata i inconscient: Finlàndia, perquè tenim una tendència natural a mirar cap a l'exterior. Però és aquest país un model que s'adapti a la realitat de la societat catalana?

No és un model dolent, en absolut; però no podem perdre de vista que el finlandès és “nòrdic” i el català, "mediterrani"; així com també són diferents el clima, el territori, la història, la societat i l'estat del benestar...

Segur que podem apendre molt mirant cap a l'exterior, però no estaria gens malament mirar cap a l'interior, cap a nosaltres mateixos.

Potser podem trobar “miralls” més propers. Us proposo dos:

-  La nostra pròpia tradició pedagògica.
- El Futbol Club Barcelona, concretament la seva Masia.

Sobre el primer mirall: demano recuperar l'esència de la tradició pedagògica catalana, dels moviments de renovació pedagògica, demano que deixem de banda l'autocomplaença i recuperem la cultura de la innovació, del canvi i l'esperit emprenedor que configuren la història de la pedagogia al nostre país. Deixem-nos emportar per gent com la de la Fundació Bofill o l'Associació de Mestres Rosa Sensat, entre molts altres. Tornem als nostres orígens.

Respecte al segon mirall, us imagineu que l'educació catalana tingués el prestigi internacional que té el Barça? I això ho han aconseguit amb gent de casa, de la seva Masia, que es caracteritza per tenir uns objectius clars i perquè tothom treballa en la mateixa línia per aconseguir-los. Es busca la formació de futbolistes d'èlit, però formant també la persona. No tots els joves de la Masia arribaran a jugar com a professionals.

Si les nostres escoles tinguessin uns objectius comuns i tots treballéssim per aconseguir-los, començant pels equips docents dels nostres centres d'ensenyament i acabant pel govern de la Generalitat, tot seria ben diferent.
 

Es necessiten líders educatius que aglutinin el sentiment de pertànyer a un col·lectiu amb interessos comuns. Josep Guardiola ho va fer al futbol, qui pot dirigir la nostra educació?

No oblideu que:
 

Els objectius educatius d'un país han de mantenir-se al marge dels canvis polítics. L'educació és massa poderosa com per deixar-la, exclusivament, en mans dels polítics.

Un país que pateix una profunda crisi econòmica no es pot permetre, de cap manera, una educació deficitària. Podem no tenir diners, però no podem no tenir valors.

Propera inauguració del bloc EduCATció

La propera setmana es publicarà el primer post d'aquest blog sobre l'educació a Catalunya. Neix amb la intenció de ser un espai de reflexió sobre la realitat de l'ensenyament a casa nostra, un espai de participació on compartir idees, experiències i opinions. Us esperem!!!!