No hi ha dos alumnes iguals: Educació múltiple?

“La Belén Esteban no és ni més ni menys intel·ligent que l'Eduard Punset, les seves intel·ligències pertanyen a àmbits diferents.”

Fa temps que “tots” hem sentit parlar d'en Howard Gadner i de la teoria de les intel·ligències múltiples. Crec que podem afirmar, sense por a equivocar-nos, que és una teoria majoritàriament acceptada pels docents. Malgrat això, les nostres escoles en lloc de potenciar les capacitats i els talents individuals dels alumnes, el que fan es uniformitzar la seva formació seguint un currículum molt rígid. És absurd que tots els alumnes aprenguin de la mateixa manera!

El nostre sistema escolar prioritza de manera evident dos tipus d'intel·ligència: la lògica-matemàtica i la lingüística. És per aquest motiu que el camí cap a l'educació personalitzada està ple d'obstacles.

En acceptar els diferents talents dels alumnes, podem ensenyar a partir de les seves possibilitats i els seus interessos, permetent el màxim desenvolupament de la capacitat o de les capacitats en les quals destaca.

L'objectiu és que els alumnes puguin fer servir a la vida quotidiana el coneixement adquirit a l'escola, despertar inquietuts que els portin a fer aportacions rellevants a la societat per fer-la millor.

Per aconseguir una educació basada en la teoria de les intel·ligències múltiples cal que:

-       Els programes i els horaris escolars siguin molt més flexibles.

-       L'escola, en general, i les aules, en particular, tinguin una nova arquitectura que permeti un aprenentatge personalitzat.

-        Focalitzem l'ensenyament en els alumnes particulars i no en el grup classe.

-        Els sistemes d'avaluació canviïn radicalment.

-        Les TIC estiguin plenament present en tot el procés d'aprenentatge.

Tot aquest procés s'ha de fer amb molt de seny i molta formació dels docents, sinó correm el perill d'acabar etiquetant erròniament els alumnes i, per tant, limitant les seves possibilitats de desenvolupament personal i social.